Associació pro Teatre Talia Olympia HISTÒRIA (teatretaliaolympia@gmail.com)

Crítica de l’Associació Talia Olympia. Historiador: Toni Oller

Montse Madridejos ens ofereix amb aquest llibre dedicat a la importància del Flamenc a Barcelona, entorn als anys de l’Exposició Internacional de 1929, un brillant treball d’investigació, il·lustrat amb abundant material gràfic.

Aquesta obra recull de forma exhaustiva tots els esdeveniments musicals d’aquest gènere i ens trasllada espacialment al “triangle” entre les Rambles i el Paral·lel a les Drassanes, al Paral·lel dels 600 metres de teatres i terrasses amb “nius d’art” i al Poble Espanyol de Montjuic.

Nosaltres com Associació ja vam publicar un article divulgatiu, en aquest bloc, perquè ens va interessar molt conèixer la trajectòria artística en la formació de Carmen Amaya. També hem destacat amb escreix que tots podem gaudir d’una reflexió en la nostra retina dels balls d’aquesta “bailaora” catalana, gràcies a la pel·lícula “Los Tarantos” que va ser produïda al Paral·lel en els estudis IFI (Iquino).

Ens interessa del llibre els vasos comunicants entre els artistes en general en totes les amalgames d’arts escèniques i gèneres i especialment les relacions dels músics entre ells. El cert és que l’espai geogràfic i el físic eren sovint els mateixos i el format de REVISTA DE VARIETÉS afavoria la trobada. Un espai virtual de trobada ho van ser el segell discogràfic Odeón, els estudis de cinema Orphea ... i la Ràdio.

Un aspecte d’especial interès òbviament per nosaltres són totes les referències que es fan del Flamenc a l’Olympia. Intentarem recollir unes quantes:

Plànol 3 . La millor proposta PISOS TUTELATS PER ARTISTES I TEATRE-AUDITORI TALIA

Davant les propostes de diferents entitats i forces polítiques creiem que és compatible fer pisos tutelats per artistes PÚBLIC i UN TEATRE AUDITORI (públic o privat). Els pisos tutelats podrien ocupar 4 plantes de 750 m2 cadascuna = 3.000 m2 El Teatre-Auditori ocupar una planta, possibilitat de baixar per sota de nivell de carrer, però no per sota de nivel del mar. Podria ser un teatre-auditori perfecte amb 500 places. PISOS TUTELATSI TEATRE comporta una dràstica reducció de la possibilitat de pàrquing Creiem que aquesta proposta és compartida per l'AVV de Sant Antoni i totes les entitats dels barris del Paral·lel. Tothom està a favor de recuperar el Teatre Toni Oller Castelló Ass Talia Olympia

EL Pais .es España . Arde el teatro Talía de Barcelona. 20/06/1988

EL Pais .es España . Arde el teatro Talía de Barcelona.20/06/1988

Un incendio de considerables proporciones destruyó ayer parcialmente el teatro Martínez Soria de Barcelona, conocido popularmente por su antiguo nombre, teatro Talía. El local se encontraba cerrado desde hace dos meses, ya que estaba siendo derribado. El incendio, que destruyó parte de la platea y el escenario, se originó por causas desconocidas, aunque no se descarta que el fuego haya sido provocado por los indigentes que suelen refugiarse en el local. (...)

pàgina 126 El Paral·lel, història d'un mite Miquel Badenas i Rico 1998, Pàges Editors

... ja he comentat el trist final del Talia-Martínez Soria en ser venut per la família a una immobiliària, que es va afanyar a enderrocar-lo (Que fàcil és destruir!), convertint-se en un solar mal tancat i que està a l'espera d'aconseguir una requalificació urbanística que els permeti edificar a la seva conveniència.
La imatge que ofereix el solar que fou teatre Talía és pròpia del segle passat (el XIX), quan al Paral.lel tot eren descampats i solars per edificar.
Deplorable!

Fou lamentable la pressa que es donaren a enderrocar-lo. Si Don Paco aixequés el cap! (pàg 60)

Rafael SEÑALADA

Hem rebut aquest interessant programa i fotos on va participar Rafael SEÑALADA (sabem per Manolo dels Martini - el pallasso de Germans Totó) que també el fill de mateix nom i qui ens ha facilitat fotos i programa- era pallasso i acròbata com el pare.

Continuarem aquesta brillant història d'humor, circ i jazz

"hola amic tony. perdona per no haver-te contestat abans.

retorna els records.l manolo. adjunto un programa on es estan els martini, el meu pare amb els gossets i jo come a malabarista.

el meu pare neix a barcelona el any 1907, fill de artistes de circ. debuta al 9 anys com acrobata en la troupe lousitana, amb el seu germa gran miquel y dos components més realitzen gires per tot el món i son considerats unes de las millors troupes. L'any 1925 es separan de la troupe i tornen a Barcelona on forma un número de excentrics saltadors amb els meus oncles Miquel i Fernans, van carecterizats com els germans Marx treballant en el millors circs d`Espanya com a Feijoo, Carceller, Corzana etc.

mes tard el trio es converteix en duet amb el meu tio Miquel, on s'èstablexen definitivament a barcelona, treballan en moltes salas com l Olympia,el Dorado, la Alameda del Còmic, Victoria, Arnau etc,

La mort inesperada del meu oncle Miquel, fa que es posi atreballar sol com excentric saltador i monta la pandilla de Zaragata.

més tard monta un numero de gossets ensinistrats, on treballa per tota catalunya amb el nom del capitan señalada.

te dos fills la meva germana henriette, una gran acrobata malabarista, pero deixa mes tard el circ, per dedicar-se a la canco on arriba a tenir molt exit als anys 70 amb el nom de natalia.

yo debuto als 10 anys com a malabarista, treballant per tota espanya.

cuant ting 16 anys le faig el clown al meu pare amb el nom de germans mikels,treballan en circs,festivals infantils tv,publicitatd etc.

al any 1978 al meu pare es retira i es cuan quan em dedico a la altre meva afició la música. mme traslado a Mallorca monto una orquesta i començo a tocar alternant Mallorca i l' extranger.fins que la meva salud em dona un avis

SALON AMAYA. Paral.lel 106-108. (1943-1949)

La imatge popular que va deixar de Barcelona la Guerra Civil i el seu desenllaç final era la d'una ciutat trista, vençuda i sotmesa a un nou ordre. Tot i això, entrada la dècada dels 1940's, començaven a obrir-se nous locals d'esbarjo, oci i diversió i la vida nocturna va anar recuperant el pols d'altres èpoques. Un dels elements que varen ajudar a aquesta recuperació va ser l'obertura de sales de ball amb música d'orquestra. Al mateix temps, els nous ritmes de moda (swing, boogie) anaven deixant enrere els balls clàssics (tango, vals) i aportaven noves vibracions sobre les pistes.

En aquest context l'obertura del Salon Amaya va suposar la consolidació d'un punt calent d'ambient de ball durant la segona meitat dels 1940's. El local era situat a la part alta de Marquès del Duero (nom que aleshores tenia el Paral.lel) a la vorera de la banda del barri de Sant Antoni i era un local amb un interior amplíssim presidit per esveltes columnes i un gran bar. Abans de la Guerra aquell mateix escenari havia acollit el taxi-dancing Royal Concertdesprés anomenat Bal Musette Estambul.

Antonio Astell Mur, que també era el propietari d'altres locals com el Club Trébol i elCasablanca, va ser el fundador de l'Amaya, que va obrir portes el 24 d'abril de 1943, dissabte de Glòria, i era anunciat com el Palacio de la Música Moderna. L'orquestra Virginia amb el pianista José Matas i un músic austríac de nom Charly, varen amenitzar aquelles primeres sessions del local, que ben aviat esdevindria referent a la zona del swing, però també de la rumba i els ritmes flamencs. Mentre que les sales veines com el Rialto, el Price o l'Apolo es nodrien d'una clientela més proletària, a l'Amaya hi feia cap un personal d'extracció social més diversificada. Els dijous s'hi celebraven vibrants concursos de ball. A l'escenari hi varen ser habituals l'Orquestra Ribalta i el conjunt de Federico Masmitjà.
Jordi Pujol Baulenas i Miquel Badenes Rico van saber descriure amb precisió el tipus d'ambient que es vivia a l'Amaya. El personatge més característic era el pollo-swing: cabells engominats, jaqueta de fil, camisa de coll llarg, corbata a ratlles, pantaló per damunt del turmell i sabates de sola de suro. El complement femení eren noies amb faldilla acampanada per sota del genoll, i sabates topolino. A l'interior de la sala el ritme era frenètic sobre la pista de ball. Als racons es podien veure mares assegudes que sempre acompanyaven les seves filles al ball. Les vigilaven amatents per evitar que caiguessin fàcilment sota les urpes d'algun pollo-swing massa espavilat.
Pel que fa a la rumba i la música gitana, que ja avançava cap a la fussió amb el jazz i altres ritmes, artistes flamencs com Mr. Raymond, Patufo o Sardineta hi actuaven regularment. Els grups d'ètnia gitana, la majoria veins de l'entorn del carrer de la Cera, n'eren també clientela habitual i es trobaven al bar La Cubana situat just al costat del local.
A l'abril de 1945 va tenir lloc un dels campionats de swing més sonats de la història de l'Amaya. El triomf va ser per Quique i Blanca, una parella que feia tres anys que ballaven junts i que, gràcies a aquest premi, arribaren a actuar a la pel·lícula de Juan de Orduña Mi enemigo el doctor.
Per la seva banda, els grups de gitanos varen posar en pràctica el jitterbug, una modalitat de ball apareguda als Estats Units a finals dels anys 1930's i derivada dels ritmes més accelerats de les danses africanes. El jitterbug constituia un veritable espectacle per la vista i comportava uns nivells de contorsionisme extrem que requerien dels ballarins una gran preparació física i atlètica.

L'Amaya no va tenir però, una vida gaire llarga. A finals dels 1940's va desparèixer i al mateix lloc s'hi varen instal·lar els Estudis Cinematogràfics IFI propietat del cineasta reusenc Ignacio F. Iquino.

Memòria

Rina Celi 1

Rina Celi 2

Història del Paral·lel Sant Antoni 3 part

Para Carmona, Picasso (Curt de 3'29")

Història del Paral·lel a Sant Antoni

Passeig Històric el Paral·lel a l'Eixample

Passeig pel Paral·lel

Un passeig des del cor del Paral·lel, el Molino.

Revista Sant Antoni primavera 2010

Passeig Històric al Paral·lel barri Sant Antoni

Bar Chicago 1957 Barcelona el Paral·lel

Fernando Guillén i Paco Morán

Podeu trobar totes les fotos a fecebook

Entrada Talía

Interior Talia

Acomiadament del Talia

Teatre Talia i Guerra Civil

Plànol 2 un teatre per a 300 localitats

Plànol 3 . La millor proposta PISOS TUTELATS PER ARTISTES I TEATRE-AUDITORI TALIA

Plànol 1

el talia de la primera meitat S. XX

Teatro Lírico 1906 1913

Talia 1

Talia 2

EL Pais .es España . Arde el teatro Talía de Barcelona. 20/06/1988

pàgina 126 El Paral·lel, història d'un mite Miquel Badenas i Rico 1998, Pàges Editors

Quan es va dir Madrid Concert

La Vanguardia 1 junio 2010

Iquino

Far West al Paral·lel

Estudis IFI cartell "Quiéreme con música"

Estudis IFI

Avui Palacio de la Salsa, ahir Salón Amaya/Estudios IFI

Plànol Saló Amaya anys 40

Reivindicant el Salón Amaya a BTV

Història dle Paral·lel a Sant Antoni 2 part

Tesi Doctoral sobre els Estudis IFI

ARTICLE sobre la rellevància del Jazz a l'Olympia i al Talia

Teatres

dilluns 14 de gener de 2008

Entrevista ComRadio BCN 11 gener 2008

Foto Aérea Circ Olyimpia

Foto arera Circ Olympia 2

Rivel

Ens ha visitat des d'Alemanya Johnny Rivel fill de René

Postal Olympia

olympia

Olympia 1

Olympia 2

Façana Olympia

Façana Teatre Olympia Circ

Foto interior Circ Olympia

Article de Sebastià Gasch

Capitán Señalada

Rafael SEÑALADA

Teatre Circ Olympia

Teatre Circ Olympia Barcelona

Acte inaugural 4 desembre 1924

Primera funció de l'Olympia oberta al públic

Crítica primera funció

La bohême. Última representació 28 febrer 1947

La popula cerveseria Bohemia Ronda Sant Pau-Aldana

Campionat internacional de ball de resistència Olympia 1934

Article a La Vanguardia del 30 de juny de 1957, pàgina 2

30 junio 1957 La Vanguardia

PASSEIG VIRTUAL PEL PARAL.EL Talia i l'Olympia

Soldats al Paral·lel juliol 1909

Jaime Oller Jiménez

El Paral·lel : el café i cine Español

Quan el Talia es deia TRIANON i Picasso hi anava

llibre exhaurit i publicat el 1945

Memòria Històrica de la recuperació per part dels veïns de les Cotxeres Borrell

11 diciembre 1924

9 diciembre

3 diciembre 1925

Revista Febrer 2011 Pàg 12-13

SALON AMAYA. Paral.lel 106-108. (1943-1949)